Guspireja al poble de Boutalòs mentre cau la nit. De fons les muntanyes del Pirineu carregades de neu semblen embolcallar el poble, potser protegint-lo, potser ofegant-lo.
Els parroquians cuiten a tancar les finestres, a baldar les portes, a fermar els porticons i assegurar-les tanques. De fons els udols dels gossos trenquen la nit.

Els carrers del poble han quedat deserts, només s’hi veu en Quico, que torna per la plaça amb el seu ramat de xais, fent tard, com sempre, amb la seva inconfusible xupa de Megadeath i els auriculars a tota castanya.

És l’hora del TN cap de setmana i ningú vol perdre-s’ho.
“Tiruri ti rururu” (Sintonia del TN)

El bar d’en Ramon bull de gent fent xivarri, però en sentir la sintonia tots callen i tot s’atura. Un parroquià roman amb el puny enlaire, a punt de contrar. Un altre congela el got a mitja alçada amb la boca oberta. Tots estan absorts amb la pantalla.

A la tele hi apareix la locutora i el bar esclata: “Marta, Marta, Marta” “Calleu, prou, que no se sent que diu” “Oe,oe,oe,oe”
Avui és un dia històric, el primer cop que un boutalosenc surt per la tele i el poble ho celebra.

“La Generalitat estudia la concessió d’una llicència per construir unes pistes d’esquí a la muntanya del Bocruc, dins el terme municipal de Boutalòs, l’avantprojecte inclou.....”

Patapam, barrum, patapam, els trons i els llampecs ressonen en esclatar la tempesta que cau sobre el petit poble de Boutalòs.


Llevat que algú hi estigui en contra, els quatre protagonistes esteu presents al bar.

Es fa el silenci al bar Cornella dreta...
Tothom calla però ningú escolta ja la locutora, qui continua parlant de qualsevol altra notícia...

De sobte, Ramon, des de darrere de la barra, alça el puny i brama. Tots els caps es giren cap a ell mentre ell bota i riu, riu i bota, tot bramant "Ho haveu vist?Eh? Haveu vist?".

No sembla que ningú l'entenga, fins que es tranquil·litza una miqueta, i, amb un somriure d'orella a orella posa sobre la barra vàries ampolles dels millors licors, un munt de gots, i anuncia que aquesta nit tothom té una ronda gratis:
- "Pistes d'esquí a Boutalòs, nanos! Vindran aquí tots els pixapins a deixar-se els quartos!"

Amb una remor difusa, els correligionaris s'alcen de les taules, desen les partides de dòmino o cartes i es congrien a la barra, on proven de contagiar-se de l'alegria de Ramon.

Només hi ha tres persones que no comparteixen aquesta alegria:
Tina, la filla de Ramon, que estava servint uns carajillos, resta parada, capficada en els seues pensaments, que, pel que es veu a la seua cara, no són gens esperançadors.
Cornèlius ha sigut qui més sorprés ha quedat per una notícia tan important, que no esperava en absolut. Ha eixit al carrer, malgrat la pluja, armat amb el mòbil.
I en Rafevet resta al llindar del bar, indecís entre unir-se a una festa que no entén i romandre amb el seu amo, Cornèlius, que vol estar sol per a parlar.


PD 1:
Nyarla59, m'ha encantat el detall de Quico! Personatges així donen vida a un poble!

PD 2:
Llengua viperina, les reaccions de Cornèlius i Rafevet són tentatives. Si no t'apanya el què he descrit, corregeix-ho.

En Cornelius esta fet una furia. Com pot ser que algu estigui planejant el negoci mes important de la historia de Boutalos i que ell no en formi part? Que s'ha cregut en Jeremies (alcalde de Boutalos, a qui en Cornelius passa xecs per estalviar-se paperassa i visites administratives inoportunes)? Com es possible que l'hagin deixat fora d'una empresa tant important?

Totes aquestes coses li passen pel cap com un llampec, mentre marca el mobil d'en Jeremies.

"Digui?"
"Com es possible? Com m'has pogut fer una cosa aixi tu a mi?"
"Cornelius? Pero de que em parles?"
"Que de que et parlo? De les pistes d'esqui a Boutalos! De la noticia que han donat pel telediari! De que no me n'has comentat mai res?"
"Pistes d'esqui? A Boutalos? Doncs no en sabia res, ves..."
"Pero que et penses que soc burro jo, o que? Que l'alcalde del poble no en sap res i tot el poble en va ple? I qui donara les llicencies? I qui gestionara els permisos d'obres? Per qui collons em prens?"
"Cornelius, aixo et supera. Sisplau, vine dilluns a primera hora i en parlarem amb mes calma. Ara no et puc dir res mes."
"I tant! Dilluns a primera hora em sentiras altra vegada! I, per el que et conve, m'ho explciaras tot fil per randa!"

En Rafevet que era a fora del bar (i jo faria que no te cap mena de relacio amo/empleat amb en Cornelius, i que mes aviat l'evita) escolta la conversa. Te una sensacio estranya, un pessigolleig a la panxa. Aixo no va be. Aixo portara problemes. Aixo canviara les coses... I les coses estan be com estan (o al menys prou be).

CONFLICTE

Qualsevol dels jugadors de la taula pot invocar un conflicte. Més que invocar, pot fer notar que se n'ha produït un. En aquest cas veig claríssim un conflicte entre en Cornelius i l’alcalde que s’emmarca de ple dins la seva qüestió, la cobdícia.
Llengua, en Cornelius truca l'alcalde per esbroncar-lo, però qui és el seu interès en aquest conflicte, que en vol obtenir?

En Cornelius vol ser l'amo de l'empresa que gestionara les pistes d'esqui de Boutalos.

QUOTE:
En Cornelius vol ser l'amo de l'empresa que gestionara les pistes d'esqui de Boutalos.

Crec que és una finalitat molt complicada per resoldre per telèfon al primer episodi, així que li donaré el màxim 5.
A l'episodi pilot tots el protagonistes tenen la mateixa quota de pantalla, 2. Si vols pots utilitzar algun dels teus trets, el que et donaria un punt més (pots utilitzar 2 cops els teus trets per episodi, potser 2 cops més amb un procediment que explicaré més endavant).

Jo utilitzo tot el que calgui, tot i que suposo que l'unic que es aplicable es el tret de "gran propietari".

Salut!

QUOTE:
Jo utilitzo tot el que calgui, tot i que suposo que l'unic que es aplicable es el tret de "gran propietari".

Salut!

M'havia oblidat d'explicar-ho. El jugador ha d'explicar com utilitza el tret, penseu que són grans definicions que inclouen moltes coses. Recordeu que és un joc narratiu.
Exemples:

Podries utilitzar gran propietari amenaçant l'alcalde de fer-lo fora i canviar-lo per un altre.
Podries utilitzar l'Abel amenaçant l'alcalde d'explicar el que va passar.
Podries utilitzar els fills il·legitims apelant a l'amor paternal (potser l'alcalde n'és un).

Per no allargar la cosa ja he tirat les cartes, el resultat:
2 vermelles pel productor i 2 pel jugador, però el jugador té més cors, així que guanya. A més has tret la carta més alta amb el que has de narrar el resultat. Per fer-ho has de tenir en compte:

Explicar com has aconseguit el que pretenies.
Incloure la teva utilització del tret.
A més ha sigut un resultat ajustat que si vols pots tenir en compte a l'hora de narrar-ho.

La resta (en Nel i jo) podem fer suggeriments que tu pots (o no) recollir.

El meu suggeriment, que introdueixis un personatge misterios que...

Arribats el dilluns al matí al despatx de l'alcalde. Tot just ha deixat la jaqueta al penjador, i comença a xarrupar el cafè acabat de fer per la Concepció, que sòna el telèfon.

"Senyor alcalde" diu la veu de la Concepció "El senyor Cornèlius és a l'avant-sala... un moment! Espereu!!"

Amb un cop violent s'obre la porta del despatx de l'alcalde i entren en Conrèlius i un homenet baixet, vestit amb trajo i barret negres, d'aspecte gris i malaltís, amb un bigotet prim sobre uns llavis esqueixats i xuclats.

"Te'n recordes d'en "Juanito", oi Jeremies?". En Jeremis canvia el to de pell de rosat a blanc groguenc.
"Si, en Juanito, el meu advocat i associat, el que va descobrir que no tens títol universitari, que no vas acabar mai la carrera, i que molt amablement es va brindar a facilitar-te'n un per tal que poguessis accedir a les oposicions de càrrec públic, les mateixes que vas aprobar de forma miraculosa gràcies als seus contactes a Barcelona."
"Cornèlius, no calia, jo ja saps que sempre..."
"Prou! Ja ho sé ben prou el "que tu sempre..."! En Juanito i jo som aquí, amb els permisos de construcció, les llicències d'obra i els títols de propietat del turó de Coll-trencat. Allà és on faré les pistes d'esquí, un hotel i un restaurant, tant bon punt arribin els permisos de la Generalitat a l'ajuntament. I pobre de tu que miris de fer-me la guitza altra vegada, o no en sortiràs tan ben parat! Fins i tot t'hem deixat un bocinet, la gestió dels aparcaments per l'ajuntament! No et pots queixar, que encara hi suques i tot!"
En Juanito, treu d'un maletí greixòs i rosegat, una colla de paperots on sembla que algú hi hagi dinat i després s'hi hagi eixugat els morros. En Jeremies es posa les ulleres...
"Treu-te les ulleres i signa el collons de papers, la mare que et va parir tros de burro!" - crida en Cornèlius, fora de si.
En Jeremies fa quatre gargots allà on en Junito li senyala amb un dit esquelètic i tremolòs. L'escena es tanca amb un primer pla d'en Juanito, amb uns ull llagrimosos, les pupiles titil·lants, i un petit somriure alienat, que s'eixampla de mica en mica mentre la càmara s'hi acosta i es converteix poc a poc en una rialleta dèbil, sense esma però plena d'una maldat folla, que emplena el silenci que queda quan es fa la foscor en l'escena.

M'encanta el final d'escena!
Així que li dono a en Cornelius un correu dels fans.

També m'ha fet gràcia el Ho haveu vist d'en Ramon, així que també l'hi dono un correu dels fans.