|
RESUM DE L'INICI DE LA MISSIÓ I EL PRIMER ENCONTRE:
La sala de reunions està atapeïda de troopers, caporals i sergents, exceptuant algun rookie que encara no té l'equip a punt, el Batalló Epsilon frissa per entrar en acció. La entrada de la Tinent Delfontaine és poc teatral, alguns la definirieu com vulgar, però mai davant seu! Amb un cert accent francès i una gesticulació d'institutriu francesa la Tinent enceta, com sempre, el seu discurs:
“Benvinguts de nou, membres del Batalló Epsilon! Els que estem avui aquí reunits és gràcies als que ja no hi són. (pausa dramàtica) No penso permetre que ho oblideu! Cada pas que feu, cada nou planeta net de l'escòria alienígena és un mèrit dels morts, no dels vius! (el monyo comença a desfer-se-li i ella va encenent-se) Per tant feu la vostra feina, colla de degenrats malformats i baixeu a baix, netegeu el planeta i feu que les vostres mares puguin pendre's tranquilament el seu cóctel vitaminat a la Mare Terra sense haver de patir per què algún ésser pelut i amb tentacles la sodomitzi!
Això és el que tenim: MICHELANGELO és un planeta tropical, on hi plou de forma contínua. Aquestes plujes i tempestes ens impedeixen detectar amb precisió les bases militars per al bombardeig. Baixeu a baix, detecteu les base si marqueu-les per a un adequat bombardeig. Cada sergent tindrà al seu càrrec un kit d'explosius extra per si hi ha possibilitat de petar alguna de les bases. Alguna pregunta?”
Logan: Cap pregunta senyor! Honrarem als morts emplenant l'infern de bitxos!
Ramírez: Eh! Aquí, aquí! (en Ramirez aixeca la mà demanant permís per parlar. Sense esperar que se li doni el permís. fa la pregunta) Si queda algun tentacle suelto li portem per què pugui ser més feliç fent-se allò que no volem per les nostres mares? (somriure de complicitat)
Caporal Lenin: GRRRR… Menys xerrameca i foten-nos-hi de cap!!!
Pensament generalitzat a la sala: "Mira, a un que li agrada netejar lavabos amb la llengua".
En Baldrick Spunkmeyer roman en un racó de la sala, apuntant amb el que sembla les restes d'un llapis en els marges del manual de camp: "...picar els alls...afegir-los al sofregit...abocar-ho en una safata i posar-hi el tentacle." (pausa per pensar tot rosegant el llapis) "Servir el tentacle amb abundant vaselina."
Veient que no hi ha més preguntes la Tinent Delfontaine secament diu: "A treballar!".
...
...
Ara ja sou dins la Drop Ship, el silenci i la tensió enrareixen l'ambient. En Ramírez fa una de les seves brometes, però ningú riu. El batalló Epsilon, liderat pel Sergent Shepperd, està format per 2 caporals i 15 troopers (entre els que hi ha els nostres protagonistes. Esteu de mala sort, el fet que el Sergent tingui poques amistats ha fet que us quedéssiu sense APC (Armoed Personnel Carrier), un vehicle de terra que us hagués anat molt bé....
...
...
Ja heu arribat! El desembarc ha anat bé, tranquil, tot i les intenses plujes que limiten la vostra visibilitat. Us situeu en un petit turó, us replegueu...
Ramírez: Collons, com plou!! Aquesta humitat no em va bé pel reuma. Em sembla que seuré aquí mentre ningú ordena què fer. (en Ramirez activa el neteja-visera del casc de la seva armadura)
Sergent: Ramirez! Aixequi's que no estem pas d'excursió! Bé, marietes emplomades el nostre objectiu és trobar les bases dels collons d'aliens malparits, per fer-ho hem de pentinar l'àrea. Així que ens dividirem en grups de tres homes separats per tres metres i avançarem. Procurem fer-ho en silenci i si algú troba algun alien que es comuniqui per les ràdios de l'armadura amb els altres, ens replegarem al seu voltant. És una puta missió de subterfugi, no dispareu si no és necessari i però si ho feu, procureu carregar-vos l'alien infecta del collons. Som-hi, meuques peludes, endavant!
Ramírez: Bueno... amb qui em toca? O continuo seient deixant que em toqui el sol per posar-me moreno...
L'esquadró us comenceu a dispersar per la jungla tal com ha manat el sergent. En Ramírez i el sergent han descobert certs rastres entre la jungla. El grup es divideix en dos però mantenint-vos a alcanç visual.... De cop: primer encontre!
Sergent: Coi de tropa, estan més perduts que un fill de puta el dia del pare. Sort que els aliens són lluny i tindran temps de preparar-se, espero que no ens hagin vist. No veig quant són amb aquesta pluja calenta els infrarrojos no acaben de donar una imatge nítida. (es posa a cobert darrera una penya) Vinga bagasses llepaculs tenim els aliens darrera les falgueres gegants, encara són lluny, així que aprofiteu per agafar una bona posició. Si s'apropen feu-los xixina i sobretot, no deixeu que s'acostin cos a cos.
En Logan agafa posició entre els arbres i dona un carinyos petó al seu rifle: Ja hi som carinyo - diu entre dents - es el moment de demostrar a aquests bordagasos el teu veritable poder... SARGENT! No tinc visual! Com son?
Spunkmeyer puja a un turonet per tenir una posició elevada: BEOBACHTEN FEINDLICHE AUSLÄNDER! HUND VOR ROT UND BITTER CREME! (A la dreta porta el rifle d'energia, aguantant-lo també amb la corretja passant-li pel coll. A l'esquerra branda un pal amb el ganivet lligat a la punta, a mode de destral) WOOOTAAAAAAAANNN!!!
Ramírez: Sargent, l'ha cagada...ens hauriem d'haber acostat més als maleïts aliens, ara ens hem de moure tots...Mare Terra...estem rodejats...Collons, és que ho hauré de fer tot jo?!?!? (En Ramirez comença a disparar ràfegues a tort i a dret mentre avança per posar-se a tir) Foc de cobertura, foc de cobertura, avanceu, avanceu...
En Ramírez salta endavant, la resta de l'esquadró es manté ocult rera la pluja. Els aliens, una mena de simioides amb pijames de camuflats disparen unes ballestes de plasma amagats entre fulles de ficus enormes. Un dels trets toca a en Ramírez a la cama....
En Baldrick Spunkmeyer ignora l'avís de sobrecalentament de la seva arma i continua disparant, cridant i corrent. En Logan intenta arribar al costat d'en Ramirez estalviant munició per quan realment faci falta.
Sergent: Ramirez! Qui ha ordenat que et moguessis! Ets més ruc que una espardenya d'espart xopa! Tropa avanceu i cobriu en listillo! (avança tot buscant cobertura)
Ramírez: Senyor, aquí estem per lo que estem, tenim ordres de matar, i matar és el què farem, oi nois?!?!
Spunkmeyer fulleja el manual de camp per si contempla els conceptes "Foc amic" i "Baixa col·lateral". En Logan s'el queda mirant incredul: "Aquest manual s'habia de llegir?", pensa.
Ramírez: Bah! Deixa el manual pendejo, només serveix per "agafar cobertura", endavant les atxes! Desperta ferro!!
Lenin: Va, vinga!!! Endavant mocs de wookk!! Vull sopar calent i sec!!
En Logan s'ailla del seu entorn i comença a fer alló per lo que ha vingut al mon, la seva missió sagrada, l'unica cosa amb la que es sent agust en la vida: MATAR!
Logan: Ja sou nostres fills de la grandissima ?#&ª!!!!!
Sergent: Ramirez, Logan, esteu en zona de tir!
El sergent salta com una gasela amb sobredosi de cocaïna i corre cap els seus companys. “Cobriu-vos, animals!” Rodolant més ràpid que en Sonic baixant una rampa passa pel seu davant, anant a petar uns metres enllà darrera una falguera. La seva agosarada acció deixa embadalits els micos filosos que no tenen temps de disparar i amb un pam de nas en Ramirez, que tampoc pot fer-ho.
Sergent: Cony de rates raquítiques, cobriu-vos!
Spunkmeyer, després de matar mitja dotzena de pardals fluorescents i una família sencera d'ossets panda de Michelangelo, continua amb al seva tàctica de fer foc de cobertura al seu propi avanç
Ramírez: Collons sargent què carda?!?!, s'ha posat a la línia de tir, ja en tenia una quants!!!! Mecagum la puta mare el va cagar!! Nois, l'hem cagat!! Aquest sarg ens portarà pel camí de l'amargura. Aquí em vingut a matar!!. Cardi el camp d'aquí!! Només fa que molestar!! Spunkmeyer, Logan, què en penseu?
Spunkmeyer se'l mira amb cara seriosa: Jo penso que la guerra és la resposta natural al creixement desmesurat de les espécies. (Dit això, torna a posar la cara de llampat de sempre i a disparar a qualsevol cosa que es mogui, cridant i corrent amunt i avall.)
Ramírez: Veieu, l'Spunkmeyer em dóna la raó!!!
Logan : Sargent se li descarria el bestiar! O posa una mica d'ordre a les files o això serà un campi qui pugui!!!
Sergent: La nostra missió és detectar i senyalitzar els objectius, no morir a la primera escaramussa.
Ramirez! Mesuri les seves paraules i el seu comportament o hauré d'activar l'intestinació de l'armadura.
El Sergent avança tot cercant cobertura, mentre dóna ordres: Spunkmeier, avanci ara! Logan aliens a les 12. Ramirez, dispari! Caporal avanci per la dreta. Aliens rendiu-vos, no teniu res a fer-hi!!
Baldrick es queda embadalit tot mirant una bonica papallona de tons blaus i verds, com revoloteja sota els arbres resguardant-se de la pluja. De cop sent una veu familiar: “Spunkmeyer, avanci ara!” i diu: “Ah, si, és clar! Apretar el gallet, matar uns quants Chewbaccas, fer uns sandvitxos al arribar a la base... Senyor, si senyor!” . Relliscant i rodolant, Baldrick avança tot empastifant-se i enfangant-se en el procés, disparant endavant i a l'aire, fins arribar a la nova posició segura.
En Logan manté la posició i continua disparant per intentar cobrir l'avanç dels seus companys: Va! Que els tenim a on voliem!!!.
Els aliens simiescos salten i criden entre la fullaraca. Els que estan prop seu veuen que els pijames de camuflatge tenen proteccions d'un metall negrós i que van armats amb unes ballestes d'energia i uns petits matxets. L'Spunkmeyer, envejós de que els aliens simiescos saltin i cridin amb molt més estil que ell, els dispararà amb acrimònia. En Logan te una bona posició agafada i no te intenció de perdre-la, dispara sense parar atrinxerat entre les arrels d'un arbre.
Lenin: MERDA MERDA MERDA. Merda fang merdós. No hi ha manera d'avançar!!!
(Intenta avançar d'un coi de vegada tot disparant a tort i a dret)
En Ramirez, despistat per les ordres del Sargent, "Ramirez torna, Ramirez avança" Es para un moment per llegir el manual de camp...a quina página hi deu haver el capítol "d'ordres contradictòries d'un superior"??? En fi, és igual...En Ramirez s'agotna rera els matolls i dispara.
Els bitxos aquests sembla que surten de tot arreu. Alguns abasten als vostres personatges amb les ballestes d'energia, altres llançant els matxets que semblen venir amb alguna tecnologia de vibració que fa que tallin com ganivets la mantega les vostres armadures....
Lenin: OSTIAPUTAAAA!!!! MORIUUUUU!!!!! No hi veig res, i no se on foto els trets. Encara serà 'foc amic' tu. I aquest fang del cullons que no em deixa avançar i atansar-me al caliu.
Ramírez: ARggghhhh!! Merda!! Sanitario, sanitario!!!! Dispareu, dispareu, matem aquests cabrons d'una vegada!!!
El cap d'un mico filós rebenta com un sindria madura repartint trossets de cervell al seu voltant, després del precís tret del sergent, que diu: “Merda! Són més del que ens pensavem!”.
Logan: Us veig nervioses nenes, pareu quiets d'una vegada i acribillem aquests bitxos!!!
Bacum bacum!!!
Spunkmeyer comença a llançar ràfagues al seu flanc, peró un impacte de matxet a l'estòmac el desequilibra i el tira a terra: “Qui els va parir! Logan, passa'm el whisky i el superglue!
(...Ei, aquests trossets són de síndria madura?...ñam ñam...)”
Logan: Anims Baldrick! Es una rascadeta! Per aixó ens ensenyen a disparar amb una sola mà, per què ens poguem aguantar els budells amb l'altre!
El combat acaba, la pluja no. Sembla que els nostres protagonistes han eliminat un petit escamot de mandrils galàctics: 10 en total. En Logan n’ha matat 9, el Sergent 1.
Entre l’Esquadró han rebut ferides tothom menys en Lenin, que no ha pogut acostar-se prou als enemics.
|
)
